Final de cicle

   Sabem per què Pep ha produït un final de cicle? Jo sí, perquè ell pot.   Sí..., perquè pot, ja que després de quatre anys entrenant més de dos-cents cinquanta dies a l'any, després d'estar veient i analitzant vídeos més de tres-cents dies l'any, després de contestar a la premsa amb moltíssima educació i callant segons quines coses, després de conviure amb dos presidents diferents, després de gaudir com un nano entrenant i veient el millor jugador del món, després de mantenir el famós entorn tranquil i calmat, i per descomptat, després d'haver aconseguit entrar al drap, només dues vegades en quatre anys, davant del maleducat Mou, pot, vol i necessita finalitzar el cicle.
   Ara podrà fer tantes i tantes coses singulars i banals que s'ha deixat pel camí, amb la seva dona, les seves filles o amb qui li vingui de gust, sense que hi hagi cap personatge absurd que pugui dir-li...¿Por què?

A mi també m'agradaria acabar un cicle i poder gaudir de coses que, segur que tinc, però que les desconec. Farà uns anys, sembla que vaig sortir de la closca i vaig voler ficar-me en tots els embolics. Comencem amb la construcció de casa, després em vaig posar a aprimar, fer més esports, com ara les curses de muntanya, ara futbol de veterans o ara el pàdel, vaig voler ajudar a la gent de la Serratella des del lloc de secretari, a l'Agrupació Amics del Clot, també com a secretari, al club de futbol del col · legi,  per ajudar a uns amics a portar el club i, perquè no dir-ho, per veure de prop les evolucions del meu fill, també vaig començar a ficar-me més de ple en la falla, fins a arribar a formar part de la junta gestora durant dos anys. I bé, això ha estat una passada, és com un Dragon Khan, una cosa molt intensa i vertiginosa, però també cansa, i arriba un dia que descobreixes el bé que t'ho passes tallant la gespa amb el teu fill, pintant la casa amb la teva dona o jugant a bàsquet amb la teva filla. I llavors penses ... "han d'haver més coses interessants en la meva vida que no he gaudit, segur".El problema és que no ho tinc tan fàcil com Pep, això només passa en els contes, que tenen un final feliç, i Pep és de conte. He anat deixant algunes coses pel camí, caldrà deixar altres, però segur que també naixeran noves il · lusions i nous reptes.